26 de setmbre de 2026
Lluna plena d’aries: restaurar el desig i l’impuls creador
Aquesta lluna plena il·lumina la zona d’Àries de la nostra carta i representa la culminació d’un cicle que va començar el març de 2026 amb la lluna nova en Àries. El cicle d’experimentació d’Àries té a veure amb adonar-nos de com connectem amb el nostre desig més immediat, més genuí. El desig original. Àries està regit per Mart, planeta de l’acció i de la guerra, del desig i de la conquesta. Àries ens connecta amb l’interès individual, amb el nen interior, la necessitat d’afirmació i l’interès personal. En la psique es el mecanisme de diferenciació que ens permet configurar a nostra identitat. El desig apareix com impuls creador, diferenciador i principi d’identitat. En un sentit ens fa de brúixola per seguir allò a què donem valor desde les profunditat del nostre ser i per altre és la força que ens empeny cap a l’egoisme i la ceguera. Aquesta lluna ens mostra com hem estat vinculant-nos amb el desig els últims mesos.
Quina funció compleix el desig en la nostra vida? Quins prejudicis envolten el concepte de desig? És legítim defensar el desig propi i portar-lo fins a les últimes conseqüències? Allò que perseugeiixo m¡neis de les necessitats no cobertes del meu nen interior, que demanda i exigeix? o ve de impuls creador genui que aporta al món amb la propia singularitat i llibertat?
A aquesta lluna plena li correspon un Sol a Balança. Necessàriament ha de ser així, perquè Balança és el signe oposat a Àries i la lluna plena sempre es produeix en oposició al Sol. Balança és el signe del mirall, de l’altre, de la relació un a un. El seu regent és Venus i, per tant, també ens parla del desig. Però Venus desitja cultivar l¡armonia, la bellesa i la conexxio amb l’altre. Veures reflectida en l’altre, buscar punts en comú, compatibilitats i complicitats.
Desig propi o desig adquirit
Em pregunto fins a quin punt ens cal connectar amb el desig propi, com una forma d'obrir-se genuïnament al camp d'experimentació compartit. Potser és precisament la individualitat del desig allò que ens enforteix en la relació. Tota relació és un teixit i un territori d’experimentació. Sento que vivim en un temps on el desig individual ha sigut colonitzat pel col·leciu. Quan aquest territori ha estat colonitzat per les modes, el teixit que es crea és deforme i difús. No correspon a la vivència d’allò que se’m presenta veritablement.
El desig és colonitzat per la moda, pel discurs, pel desig aliè. Sense adornar-nos-en simulo un interès, una intenció, però dissimulo allò que realment vull. Ho faig des d’un lloc profundament inconscient i, per això, el cos ho somatitza. El dolor i l’angoixa de no reconèixer-nos en els propis gustos i desitjos, en les intencions, ens deixen a la intempèrie, en un camp erm on esperem, fins i tot, que la intel·ligència artificial ens faci companyia i ens resolgui uns dubtes interns que no fan més que créixer.
Cada vegada la distància entre l’impuls i l’acció és més gran. La distorsió del desig ha engrandit aquesta distància. Ja no ens reconeixem en els nostres impulsos, ni tan sols en les nostres pors. Vivim un temps en què la violència que s’exerceix sobre els nostres cossos és malaltissa, perquè és en el cos —mental, físic i energètic— on experimentem la territorialització i l’agenciament colonitzat. Vivim en una explotació constant dels nostres recursos biològics i psíquics.
La violència de no saber on som ni què volem s’estén a altres els àmbits de la vida. I el malestar ja no rau només en el fet de no saber què vull, sinó en no saber si el meu dubte té l’origen dins meu o fora de mi.
La lluna nova del 19 de març, empapada de Neptú i confusió
Aquesta lluna completa un cicle que va començar amb la lluna nova del 19 de març. Aquella lluna nova venia impulsada per la conjunció amb Neptú, planeta associat a la connexió espiritual profunda, la dissolució de l’ego, la imaginació i la creativitat, però també a la confusió, la moda i a la permeabilitat davant del col·lectiu.
Al llarg d'aquests mesos haurem pogut viure i contrastar si aquest impuls naixia genuïnament de mi, o era conseqüència d’un desig absorbit del col·lectiu (Neptú regeix les modes i ens fa ser especialment permeables a l’energia de l'entorn quan està en contacte amb la lluna). Poden haver sigut mesos de molta confusió i “volantassus”, esgotament energètic i frustració.
L’olfacte de Venus
Aquesta desorientació em connecta directament amb Venus, que, en l'astrologia hel·lenística està relacionada amb el nas i l’olfacte. El desig —Venus— funciona així com una brúixola interna, com una guia intuïtiva que ens indica cap on anar. Si hem estat violentades en el nostre desig i hem perdut l’orientació respecte d’allò que realment ens importa, perdem l’olfacte, perdem Venus i perdem el nord.
El desig té, doncs, un valor experiencial en la creació de rutes pròpies. Venus, planeta de l’amor, del valor i del desig, ens insta a restituir allò que ens és propi: a indagar en l’origen del nostre desig i dels nostres valors, perquè és aquí on trobem el motor de l’acció. I també a fer fora dels nostres cossos aquells desitjos inoculats des de fora: com m’he de relacionar amb el meu cos, quin ha de ser el meu camí, què m’ha d’agradar, què he de valorar, què hauria de voler.
Mentre els nostres desitjos continuïn sotmesos a les encessitats insciables del nostre nen intern, que troba la trasnferència directa en el discurs dominant, la publicitat, les xarxes, la imatge i l’imaginari que aquestes alimenten, les relacions i el teixit vincular tampoc no podran ser un espai segur on teixir camins compartits. Crec que el silenci es converteix aquí en una porta: la possibilitat de restaurar el desig i de fer-nos responsables, en última instància, de la nostra creativitat i de la nostra creació i poder teixir un camp vincular que ens retorni el sentit de pertinença i de reconeixement mutu.
El desig és la font de la vida. Restaurar el desig és restaurar l’impuls creador.
Expulsar dels nostres cossos i de les nostres ments els desitjos imposats, que ens desconnecten de la nostra voluntat real, és el primer pas per reconèixer on sóc i on vull estar realment.
L’equinocci de tardor ens convida a baixar a les profunditats del silenci i evaluar allò que hem estat obrint i activant des de l’equinocci de primavera (moment de la lluna nova a Aries). En aquesta entrada a l’època fosca de l’any, a l’hemisferi nord, tenim l’oportunitat d’avaluar i renovar els pactes amb el nostre impuls creador.
Amb què em vull comprometre? Com vull teixir la meva relació amb el món, amb els altres, amb l’art i amb la bellesa? Hem passat per damunt de les nostres necessitats reals? Hem estat esclaves d’un desig induït externament o realment hem seguit un impuls autèntic i lliure? Quins costos i sacrificis ha comportat perseguir aquest objectiu? Fins a quin punt ens hem obligat a fer-ho soles i hem deixat de demanar ajuda perquè crèiem que era millor, més fàcil o més eficient?
Com deia, la lluna plena a Àries es produeix amb el Sol a l’extrem oposat del zodíac: Balança. El Sol en aquest signe ens recorda que mai no estem soles. Sempre estem en vincle amb l’entorn i ens necessitem les unes a les altres. Ara bé: des d’on em vinculo amb l’altre? Com m’hi relaciono? Què espero de l’altre? On acaba allò que em pertany a mi i on comença allò que li pertany a l’altre? On són els límits de la relació? Em responsabilitzo de la meva part o espero que l’altre em salvi?
Aquesta lluna és un moment per portar a terra conclusions realistes sobre el que ha estat aquest últim mig any. Pot afavorir la comunicació i l’associació amb l’altre —parella, company, soci, client— per donar una nova forma més eficient i respectuosa amb els nostres ritmes d’allò que s’ha estat coent durant els últims mesos, fent-nos càrrec cadascú de la part que ens pertoca.
Al març Venus era a Àries i ara és a Escorpí. Tots dos signes tenen una relació tradicional amb Mart, planeta de l’acció. Ara bé, l’acció d’Àries és immediata, impulsiva, mentre que l’acció d’Escorpí és més profunda, estratègica i sentida. Venus és a punt de començar la seva retrogradació a Escoprio, justament, i ja es troba en zona d’ombra. Això ens porta a revisar a què donem valor i què ens importa realment. Què ens drena energia i què ens en dona.
Al llarg d’aquesta retrogradació poden reaparèixer velles relacions, històries i situacions que ens facin de mirall per observar com han evolucionat els nostres valors i els nostres desitjos al llarg dels anys. El passat torna no necessàriament per fer-nos retrocedir, sinó per mostrar-nos qui som ara i com podem relacionar-nos amb allò que vam ser des d’un lloc nou. No sempre cal trencar o rebutjar: podem descobrir nous teixits interns que ens permetin connectar les nostres diferents parts sense conflicte.
Finalment, aquesta lluna ens parla de consolidació i compromís. Després de sis mesos d’experimentació, confusió, impuls, límits i contrast amb la realitat, la pregunta ja no és només què desitjo. La pregunta és:
Quin dels meus desitjos reconec veritablement com a propi?
I amb quin d’ells estic disposada a comprometre’m?
Com respon el meu cos quan l’hiperestimulo amb motius que no són meus? Quina és la batalla que he vingut a lliurar jo?